SORTIDA CAP AL PARC DEL SECÀ
​
L’excursió del 11 de febrer vam començar quedant a la Plaça De La Reforma, al arribar allà vam fer un escalfament i l’especialista de marxa nòrdica ens va explicar una mica els fonaments de la marxa nòrdica, a continuació vam anar fent camí cap el parc del secà, nomes de sortir de La Plaça vam passar per sota del pont vell i per davant de la cova de Sant Ignasi.
Vam seguir el riu i més endavant vam deixar enrere Manresa, ens vam endinsar cap a la bora del riu Cardener, de tant en tan ens allunyàvem del riu i ens submergíem dins el bosc, fins i tot hi havia algunes rieres que acabaven amb una petita cascada, un espectacle per la vista ja que al final d’aquestes cascades hi havien estalactites.
Hi va haver un moment que vam passar per sobre d’un pont de ferro cobert per gespa, que casi no es veia el metall per culpa de la vegetació. Més tard vam tenir que esquivar un arbre que havia caigut degut a les anteriors pluges. Després de sortir del frondós bosc vam començar l’ascens cap a les vies del tren, vam seguir la via del tren fins el parc del secà, que passàvem per sobre la depuradora de Manresa però estàvem suficient ment lluny perquè no hi arribes la pudor de les aigües fecals, finalment vam arribar al parc del secà, on vam parar a esmorzar, des de d’alt de parc es veien unes vistes magnifiques de Montserrat, allà al parc, vam mirar tres o quatre llocs interessants ( una masia que semblava que està abandonada, un esplanada d’ametllers i un forat on es netejaven minerals amb productes químics) . També vam observar una pedra molt gran on hi havien canals fets per cucs fa molts milions d’anys, al baixar el guia va trobar un cargol de mar fossilitzat. Llavors vam començar el descens on vam trobar molts fòssils, fins tornar a la plaça de la reforma.
PUNTS D'INTERÉS
El parc del secà: Neix un nou espai natural al Bages, amb 3 itineraris adequats i senyalitzats a l’entorn del Parc ambiental de Bufalvent, a Manresa, perquè la ciutadania hi pugui sortir a passejar, a córrer i a admirar magnífics paisatges.
Es tracta del Parc del Secà, una ambiciosa iniciativa del Consorci del Bages per a la gestió de residus, que ha habilitat aquestes rutes per oferir als visitants un nou espai on desconnectar del soroll i l’estrès diari, tenir contacte amb la natura i l’agricultura tradicional i un lloc per recuperar la consciència dels ritmes anuals del conreu: la floració, la tardor, les llargues tardes d'estiu... Un projecte que posa en valor el conreu de secà, de gran importància al Bages, que sovint ha quedat relegat a segon terme per la divulgació que s’ha fet del regadiu al nostre territori.El punt d’accés és pel carrer Pau Miralda, del polígon de Bufalvent, on s'ha habilitat una zona com a aparcament. Durant els recorreguts es pot veure el paisatge de l’entorn des d’una situació elevada, tenir vistes de les instal·lacions del Parc ambiental de Bufalvent, i caminar entre conreus de secà (com vinya, oliveres o ametllers), barraques de vinya, canals de pedra per recollir les aigües, tines d’aigua, o veure restes geològiques.
L'itinerari del Malbalç de Manresa: Es tracta d'un recorregut que des de la zona de Sant Pau, al la vora del Cardener, puja fins al polígon de Bufalvent. Concretament, el lloc de sortida és a la sortida de pont. Permet conèixer i interpretar una bona seqüència de roques diverses: margues, calcàries, sorrenques i conglomerat, algunes de les quals són molt fossilíferes.
​
La vista del Malbalç des de la depuradora permet reconèixer les margues de prodelta de la fm. Igualada i els gresos de front deltaic de la fm Collbàs (estrats dels vessants). La part alta de la imatge correspon al sostre d'un relleu tabular (on hi ha el polígon de Bufalvent i el barri de la Balconada) que es deu a un estrat de gresos i conglomerats molt resistents a l'erosió. També hi ha alguns nivells de calcàries. Els fòssils marins són abundants i ja en 1926 van ser objecte d'una visita de la XIV Congrés Internacional de Geologia (Faura i Sans i Marín, 1926). Porta i Via (1981) van realitzar un itinerari geològic-paleontològic pels voltants d'aquesta parada. Altres estudis realitzats en aquest lloc o que contenen dades poden trobar-se en Larragán i Masachs (1956), Mestre (1991), Masachs (1979), Porta (1982) i Travé (1998).
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
El Pont Vell: travessa el riu Cardener a l'entrada sud-oest de Manresa (Bages), declarat bé cultural d'interès nacional. El pont ha patit diverses destruccions. Es tracta de la reconstrucció fidel d'un pont medieval també reconstruït el segle XII, del qual només es conserven les bases de l'arc central. El pont, que va ser destruït el 1939 i refet entre els anys 1960 i 1962, dibuixa vuit arcs de mig punt amb una alçada màxima de 25 m sobre el cabal del riu. Junt amb la Seu i la Cova de Sant Ignasi, formen la silueta més característica de la ciutat.
​
Algunes dades bàsiques:
En el seu origen fou un pont romà, del Baix Imperi. És probable que tingués només un arc, les restes de pilars del qual hom veu tocant a la base de l'arcada central d'ara. És un fet corrent que, a l'edat mitjana, a l'hora de la repoblació consegüent a la conquesta del territori, s'aprofitessin els fonaments i les primeres filades dels ponts romans destruïts per bastir-ne de nous. Sembla que aquest segon pont —que devia ser romànic i de poc després de l'any mil, moment històric de la restauració definitiva de Manresa— fou més llarg que el precedent, però menys que l'actual.
Cent anys més tard, coincidint amb la gran expansió de la ciutat com a centre i mercat principal de la comarca, es devia construir el tercer pont, amb les característiques i perfil actuals.
Hi ha una llegenda sobre "El Pont Vell": Un cop els dimonis es van apoderar de la ciutat de Manresa i es van instal·lar sota el Pont Vell. Els diables endimoniaven a totes les persones que passaven. Els cònsols de Manresa, desesperats, van pensar que demanant les relíquies d'un sant, els diables marxarien. I així ho van fer: van demanar les relíquies de Sant Valentí als monjos del monestir de Sant Benet de Bages. Tant i tant les van demanar que finalment es les van deixar. Un cop sota el Pont, les relíquies del sant van espantar els diables, que van fugir per sempre. Els cònsols de Manresa van quedar meravellats quan van veure l'efecte que feien les relíquies de Sant Valentí i van decidir que no les tornarien. Però un dia van desaparèixer i mai més van tornar a veure. Les relíquies van anar a parar dalt d'un turó enmig d'un esbarzers entre Sant Benet i Sant Fruitós de Bages. Una pastoreta que solia pasturar per allà les va trobar i les va portar a les autoritats eclesiàstiques. En record de la trobada, en aquell lloc es va construir una capella.
